IDEA CLAU 10. Els mètodes per l'ensenyament de les competències han de tenir un enfocament globalitzador.

• Referències bibliogràfiques:
• Zabala, A. & Arnau, L. (2007). "Idea clave 10: Los métodos para la enseñanza de las competencias deben tener un enfoque globalizador". 11 ideas clave: como aprender y enseñar competencias. (pp. 163 - 191). Barcelona: Graó.

Avaluació de les competències bàsiques

Les competències bàsiques

Quina classe de professor vols ser?

Al començament del curs, se’ns va plantejar fer una reflexió al blog en la que expliquéssim quin tipus de mestre ens agradaria ser en un futur. Ara, després d’haver-hi finalitzat el curs, se’ns ha tornat a plantejar la mateixa pregunta, i per tant, una nova reflexió.

Abans de començar, mencionar, la importància que l’educació té arreu del món, i per tant, les persones que ensenyent, juguen un papel molt important en aquest planeta. I preguntareu, perquè són tant important els professors a la terra? Doncs, principalment perquè totes les professions passent per un professor al llarg de tota la seva vida. En altre lloc, perquè sobretot els professors són els que ens han ensenyat al llarg de tota la nostra vida. Gràcies a ells, hem après a sumar, a restar, a llegir, etc.

Després d’haver-hi finalitzat el semestre, segurament que la concepció que teníem de l’educació hi hagi canviat, a més a més, també hi hauran aparegut altres concepcions de quin tipus de professor volem ser. Si, hi ha hagut un petit canvi, emperò, el pensament que jo tenia no ha patit molt de canvis, principalment perquè m’enfrontat a la realitat en la qual vivim, la tecnologia, i la meva concepció estava plena de tecnologia per tot arreu, a més a més, vaig començar el curs sabent que l’escola tradicional hi té que desaparèixer, ja que no podem explicar uns conceptes als nostres alumnes sense portar aquests conceptes a la pràctica, de què li servirien sinó?  És veritat, que no tot hi tendria que estar relacionat amb la tecnologia, però és una bona manera de apropar als nens a la realitat amb la que es trobaran fora.

No obstant això, el que crec que és el més important és ser una professora compromesa, amb moltes ganes d’aprendre, i direu ganes d'aprendre el que? Doncs, dels meus propis alumnes, crec que com deia Freire, el professor també pot aprendre dels seus alumnes, i no tants sols els alumnes de nosaltres.
Seguin amb el tema, altre punt important, és el de motivar als alumnes, no vull una classe dictada, ja que només aconseguiria que els alumnes s’avorreixen, i el pitjor, deixarien de tindre interès. És per això, que unes de les que coses que més m’interesa és motivar als alumnes amb una forma d’aprendre molt dinàmica, activa, participativa, que a més a més, ells fossin els propis protagonistes del seu aprenetatge. Tanmateix, com vaig dir a la primera entrada de quin tipus de mestre m’agradaria ser, vull ser una guia i portar-los per millor camí cap al seu futur. Vull formar persones, que és sàpigen enfrontar a la realitat, que puguin avançar i solucionar els seus propis problemes, a buscar respotes a les seves preguntes. Cal fer una especial referència, a la fomentació de la creativitat i la imaginació dels alumnes perquè és una part important que tenen els nens, i no tant nens, per expressar la seva llibertat.

De la mateixa manera, també vull que tots els alumnes aprenguin per igual, donar-los a tots les mateixes oportunitats, és per això, que tenint que tenir en compte les diferents aspectes de cada alumne, és a dir, les diferents necessitats que cada alumne necessita. Emperò, mai dividiria, ni seleccionaria, als meus alumnes segons les seves capacitats/necessitats.

Per últim, dir que cada dia tinc mes clar que la millor decisió que he pres ha estat la d'estudiar magisteri, i no pel simple fet que m'agradin els nens; si no perquè en un futur m'agradaria que em recordessin com aquella professora que els va ajudar quan eren petits, és a dir, estaria orgullosa que em recordessin per haver ajudat a la formació de moltíssimes persones.

Finalitats de l'educació.

Tota la societat està d'acord en què l'educació és necessària. No obstant això, a l'hora de definir quina és la finalitat de l'educació poden aparèixer diverses contradiccions, a més diferents tipus de finalitats, i funcions del professorat cap a l'alumne. En l'article 27.1 de la Constitució espanyola (1978), d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, s'estableix que "tots tenen dret a l'educació". Però, ¿és l'educació la mateixa que fa uns quants anys enrere? L'educació ha existit sempre, emperò el significat de la paraula ha sigut direferent a traves del segles, i dels pobles.
Tal com podem observar en els capítols 1 i 4 del llibre "11 ideas claves: "Como aprender y enseñar competencias", en l'article de Manuel Alcalá, "La triple función social de la escuela obligatoria", i finalment el vídeo de Redes, "Crear hoy las escuelas de mañana"; veiem com al llarg dels anys hi ha hagut un gran canvi d'educació, i que per sort, cada any, va millorant.
Hi trobem una gran diferència entre l'ahir, i l'actualitat, com Zabala, A., i Arnau, L. (2007) expliquen en el seu llibre: Saber per saber o saber per fer?. Una gran pregunta que es pot utilitzar per explicar l'escola tradicional, que tenia unes finalitats, i també per explicar l'escola nova, una modernització del sistema educatiu.
Antigament, l'educació que rebien els nens, era una educació que relacionava als alumnes, arribant a la universitat, o tan ni tan sols al BUP, aquells que podien permetre seguir estudiant. No com els casos d'aquests nens que havien de deixar l'educació enrere per centrar-se en una feina per poder portar un salari a casa. ¿L'edat obligatòria en aquest sistema educatiu? No hi havia, el límit era fins que les circumstàncies familiars ho permetien. Destaquem una educació adoctrinadora, que estava envoltada de política. Mestres no qualificats que estaven al servei de l'estat, i havia de seguir les ordres que rebia. Quant a l'aprenentatge dels alumnes, com diu Alcalá: "tractament disciplinari i autònom en un temps fixat per a cada àrea [..]. El llibre de text com material i programa únics". A més, l'únic que ensenyava eren continguts, que havies de plasmar en un examen, i que possiblement l'endemà havies oblidat.
D'altra banda, i gràcies a les noves lleis d'educació, hem avançat per donar als nostres alumnes una educació de qualitat, que prepari per a la vida, inculcant valors, i educant com a persona. A més, el professor ha de ser un guia, un orientador que ajudi al seu constructivisme, ja que gràcies a ell construiran el seu propi aprenentatge. Afegint a més la diversitat a les aules, no hem de separar al de necessitats especials en altres escoles, ha d'haver-hi un professor de suport per a aquests nens.
Per últim, deixo aquesta reflexió: ¿Que és millor ensenyar utilitzant copiar, i plasmar en l'examen; o utilitzant tècniques/competències de forma prática, amb compromís, i ensenyant-los a resordre les seves pròpies preguntes gràcies a investigacions i/o projectes? ¿De què forma aprendran més?

Quina classe de professor vols ser?

Actualment, com vaig dir en l'entrada anterior, l'educació és un dels pilars més fonamentals/essencials de la nostra societat. Per això, no és d'estranyar que en voler ser professors, ens envaeixin els pensaments i les idees de com volem ser en un futur, i sobretot, més d'una vegada segurament, ens ha vingut al cap la idea de com ens agradaria ensenyar als nostres alumnes, com serà el nostre futur amb ells, com serà l'educació, etc. Per això, em sembla que la pregunta que se'ns ha plantejat en Bases Didàctiques i Disseny Curricular: Quina classe de professor vols ser?, és una bona qüestió per reflexionar.

El primer amb el que m'agradaria començar, i vull deixar clar, és que l'últim que m'agradaria per les meves classes és que fossin totalment "dictades" M'explico, no vull que sigui una classe només de copiar i copiar, ja que el únic que aconseguiria és que els alumnes s'avorresin, amb la conseqüència del rebuig per part dels alumnes cap a la meva assignatura. Crec que és essencial que es connecti amb l'alumne des del primer moment, sobretot, que se li presti l'atenció necessària, i que el vegi que pugui comptar amb mi per a qualsevol cosa que li resulti d'una dificultat, o li suposi un obstacle. 

Cal destacar es que no m'agradaria dividir als meus alumnes per "més llestos" o "menys llestos". Crec que unes de les eines més essencials avui dia és tractar a tots per igual, sense seleccionar. Òbviament, tenint en compte els casos més particulars, com per exemple, una persona amb dificultats de compressió. M'agradaria ser un guia, i portar pel millor camí cap el seu futur, i treure'ls tot el potencial i partit que tenen dins, tot això amb esforç i dedicació. Crec que els mestres juguent un gran paper, que és el d'educar i formar persones, i és una de les majors responsabilitats amb la qual hem de comptar. Hem d'aconseguir aquest respecte i confiança, sense oblidar-nos que dins de l'aula cada un té una funció.

Una de les coses més importants que vull per les meves classes és aconseguir l'atenció per part dels meus alumnes, vull que tinguin la il·lusió des del primer moment fins al final, que valorin el interessant i útil que és l'assignatura, i tot això aconseguir-ho a través de projectes, de l'ús de la tecnologia, i sobretot ajudar-los a buscar respostes a les seves pròpies preguntes, ja que crec que és les millor forma perquè s'interessin per l'assignatura, i per assimilar els conceptes.

A tall de croenda dir que, el que més m'agradaria i voldria seria fer bé la meva feina i ser una bona professora. Vull aconseguir que els alumnes aprenguin, i que gaudeixin tant amb el meu treball com amb l'assignatura, i sobretot, aprendre jo d'ells.

Presentació del Blog

Benvinguts a aquest nou bloc. El meu nom és Maria Peña, i sóc estudiant de primer curs d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears (UIB). No és casualitat que hagi acabat fent aquesta carrera, ni tampoc és una ultima opció, tot el contrari. El món del mestre em té enganxada des que vaig entrar a l'institut, o molt abans segurament. Des de sempre m'han agradat els nens, i crec que d'ahi ve la meva afició cap a aquesta professió. A més, sóc una persona molt compromesa, i que li encanta ajudar els altres.

Sempre he pensat, i mes actualment, que l'educació és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat. És molt important la manera què s'educa a un nen ja que són el nostre futur, i això és una cosa que cal tenir molt en compte. 

No crec que hi hagi res més gratificant que unes personetes et vegin com una referent, com un exemple. Estic segura que aquesta professió em permetrà tocar cors, i canviar vides per trasnformarlas a millor.

El curs 2015/2016 s'obre com un llibre en blanc. Entre tots, amb les nostres aportacions, ho anirem completant, més ràpid del que ara ens sembla.

És una aventura

És un viatge fascinant

És un nou repte

Esper que aquest curs gaudim i aprenguem molt. Però sobretot desitjo que al final de curs sentí que l'esforç de millorar, a tots els nivells, ha valgut la pena.

Per tancar aquesta benvinguda, dir que, totes les professions passen per un professor, i no hi ha res mes bonic, que un nen/estudiant al finalitzar el curs, hagi captat els coneixements bàsics que ens esforçem per ensenyar-li.

Imatge agafada de la página http://www.ayudaparamaestros.com